Intel·ligentment inútils
Fa temps que penso que cada cop som més intel·ligents i alhora més inútils. Em refereixo a la contraposició entre intel·ligència col·lectiva i inutilitat individual, en el meu parer sorgida del procés històric de divisió del treball (exemplificada amb la cadena de muntatge del capitalisme dels segles XIX i XX) i la posterior translació d’aquesta lògica en l’àmbit del coneixement humà. La divisió del treball ha permès que col·lectivament tinguem la capacitat de descobrir i conèixer el món de forma molt completa i exhaustiva, fet que ha aportat un creixement econòmic mai vist en la història de la humanitat. Una altra qüestió són els costos humans i per la natura d’aquest creixement, però aquest tema escapa l’àmbit d’aquest article. Sigui com sigui, la creixent fragmentació del coneixement humà, conseqüència de la lògica de la divisió del treball, sembla que ha portat a que individualment siguem cada cop menys autònoms. És a dir, sabem fer menys coses per nosaltres mateixos ja que...