Entrades

Mentida

Podríem definir la mentida com la ocultació de la veritat total o parcial a una altra persona o persones. No obstant, la mentida pot ser una eina que pot fer més útil i fàcil la nostra vida. Ara bé, la presència recurrent de la mentida pot també evidenciar dinàmiques perverses en la nostra societat. La mentida s’ha denigrat al llarg de la història de la humanitat. Ho podem veure en molts textos religiosos, ho podem veure en principis ideològics, i també en el sentit comú: mentir no està bé. Però què passa quan la mentida pot ser clau per la supervivència humana i l’ordre social? La mentida més clara és la directa: dir allò que no és de forma deliberada. Però també es poden dir mitges veritats fent una ocultació no total de la veritat. O bé, podem pensar en una tergiversació de la veritat, allò de fabricar una realitat paral·lela, indispensable normalment a la simple ocultació de la veritat. Ara bé, sovint la mentida esdevé estructural (fortament arrelada a la societat), prenent for...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Intel·ligentment inútils

Fa temps que penso que cada cop som més intel·ligents i alhora més inútils. Em refereixo a la contraposició entre intel·ligència col·lectiva i inutilitat individual, en el meu parer sorgida del procés històric de divisió del treball (exemplificada amb la cadena de muntatge del capitalisme dels segles XIX i XX) i la posterior translació d’aquesta lògica en l’àmbit del coneixement humà. La divisió del treball ha permès que col·lectivament tinguem la capacitat de descobrir i conèixer el món de forma molt completa i exhaustiva, fet que ha aportat un creixement econòmic mai vist en la història de la humanitat. Una altra qüestió són els costos humans i per la natura d’aquest creixement, però aquest tema escapa l’àmbit d’aquest article. Sigui com sigui, la creixent fragmentació del coneixement humà, conseqüència de la lògica de la divisió del treball, sembla que ha portat a que individualment siguem cada cop menys autònoms. És a dir, sabem fer menys coses per nosaltres mateixos ja que...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El homo neoliberalensis i l'adopció de la ideologia del jo, jo i jo

El neoliberalisme pot ser estudiat des de diferents perspectives. Pot ser entès com a ideologia, pot ser entès com a programa polític de reforma de l’administració pública o pot ser entès com quelcom més profund, el que anomenaré el “homo neoliberalensis”. Per raons d’espai serà aquesta última vessant El neoliberalisme com a ideologia, el podem definir com totes aquelles idees més o menys coherents que tenen a veure en defensar els principis de l’economia capitalista de lliure mercat en totes les esferes de la vida. O dit d’una altra manera, és la defensa dels principis que beneficien a les classes socials que es beneficien de l’economia capitalista. El homo neoliberalensis, el podem definir com una forma de fer i pensar casi inconscient en les persones comuns, en base els principis del neoliberalisme que anirem desgranant. Molts són els exemples de la “normalitat neoliberal” en moltes de les nostres idees. Com pensem la nostra relació amb el treball ? Com pensem la nostra aposta p...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació