El homo neoliberalensis i l'adopció de la ideologia del jo, jo i jo

El neoliberalisme pot ser estudiat des de diferents perspectives. Pot ser entès com a ideologia, pot ser entès com a programa polític de reforma de l’administració pública o pot ser entès com quelcom més profund, el que anomenaré el “homo neoliberalensis”. Per raons d’espai serà aquesta última vessant

El neoliberalisme com a ideologia, el podem definir com totes aquelles idees més o menys coherents que tenen a veure en defensar els principis de l’economia capitalista de lliure mercat en totes les esferes de la vida. O dit d’una altra manera, és la defensa dels principis que beneficien a les classes socials que es beneficien de l’economia capitalista. El homo neoliberalensis, el podem definir com una forma de fer i pensar casi inconscient en les persones comuns, en base els principis del neoliberalisme que anirem desgranant.

Molts són els exemples de la “normalitat neoliberal” en moltes de les nostres idees. Com pensem la nostra relació amb el treball ? Com pensem la nostra aposta per estudiar allò o allò altre ? Com ens relacionem amb les persones que ens envolten ? Com actuem a les xarxes socials ? Com penem que ha de ser l’escola ?  Com ens comportem en els nostres espais o llocs d’oci? Etc.  Però allò que també és important, no és només entendre com pensem de forma neoliberal sense ni saber-ho, sinó com aquests pensaments tant “normals” tenen implicacions pràctiques concretes que poden arribar a ser contradictòries amb els nostres interessos materials. 

Liberalisme o neoliberalisme ?

Des d’una perspectiva històrica, el neoliberalisme no és més que un liberalisme del sXIX revisat o rearmat per les condicions actuals. De fet, tant el liberalisme com el neoliberalisme tenen en comú que neixen històricament per defensar els interessos dels capitalistes, els que controlen els mitjans de producció, o si més no, una part molt important d’aquesta classe social. Al segle XIX, el liberalisme econòmic era defensat per molts intel·lectuals vinculats a les classes capitalistes que es podien beneficiar de les idees del liberalisme. Als 80s, i amb la decadència de la URSS i per tant la desaparició del perill del comunisme o socialisme, les idees liberals van ressorgir, en forma de critica a l’estat del benestar, la sanitat pública, els impostos progressius etc. Un cop més, la majoria de “neoliberals” eren persones vinculades majoritàriament a classes socials que es podien beneficiar (sobretot en el camp econòmic) de la propagació d’aquells principis. Lliure mercat, desconfiança en la intervenció estatal, els sindicats com a mala cosa, impostos progressius als ingressos com a quelcom perniciós per l’economia, la llibertat d’elecció d’escola com quelcom molt important per la democràcia, i un llarg etc.

Desgranant el neoliberalisme com a ideologia: origen i múltiples cares

Que podem entendre per ideologia ? Una ideologia pot ser entesa com un seguit de idees, valors i principis coherents que guien i donen una visió determinada sobre el món que ens envolta i que guien de forma real amb pràctiques concretes les accions de les persones i grups de persones.  

El neoliberalisme com hem dit, sorgeix històricament a finals dels anys 70s i principis 80s del s.XX. No obstant, en aquella fase, les idees es trobaven encara en esferes intel·lectuals i universitàries, i tot just es començaven a dissenyar les estratègies i els moments oportuns per la seva propagació.

La base material de la ideologia neoliberal

Per tant, podem dir que la base material del sorgiment del neoliberalisme com a ideologia coherent amb un programa clar de canvi polític té a veure amb canvis històrics concrets, la crisi de la URSS i posterior caiguda, i la critica a l’estat del benestar socialdemòcrata.  

El més important però, serà com aquesta ideologia que comença com a programa polític (amb els exemples claus de Thatcher al Regne Unit i Reagan als EUA,) acaba penetrant poc a poc en les ments d’àmplies capes de la població, infectant amplis sectors de la classe mitja i també de les classes populars. Podem parlar potser d’un procés de popularització neoliberal, amb greus conseqüències en la realitat col·lectiva de tots nosaltres arreu del món. Com es pot entendre sinó, que de forma irreflexiva persones de les classes populars, adoptin de forma acrítica l’atac als funcionaris, mestres, la sanitat pública, els impostos progressius, la intervenció de l’estat per reduir desigualtats  ets etc?

Neoliberalisme: propostes per tot

El neoliberalisme com totes les ideologies, té una proposta pel conjunt del funcionament de la societat, té una visió sobre tot. Economia, política, societat, cultura... Repassem algunes de les idees centrals del neoliberalisme sobre alguns àmbits claus per la vida de les persones.  

-        Idees sobre l’economia

La ideologia neoliberal té un seguit de idees i principis sobre com hem de pensar l’economia. Aquí una idea general és que la ideologia neoliberal tendeix a pensar que en l’economia, l’empresa és l’actor important, i per tant a qui cal prioritzar si es vol crear riquesa. Fixem-nos que aquesta idea sobre l’economia oblida completament el paper del treballador en la creació de riquesa i tendeix a pensar que “cuidant” a les empreses, es crearà riquesa que arribarà a tots finalment. D’aquesta idea de privilegiar l’empresa com a creadora de riquesa se’n deriva doncs la idea que a les empreses cal deixar-les fer lliurament sense traves. D’aquí se’n pot deduir que per tant, actors com els sindicats, o massa intervenció estatal en l’economia, no és bona ja que interfereix la lliure decisió de les empreses sobre que han de produir i vendre (el lliure mercat).

-        Idees sobre el rol de l’estat i allò públic

La ideologia neoliberal també té un seguit de idees i principis sobre com hem de pensar el paper de l’estat i de tot allò públic, bàsicament els serveis públics. Fixem-nos, que si en el camp econòmic el neoliberalisme defensa que l’empresa és l’actor principal, l’estat, les ONG’s, els sindicats etc, són menys importants. Això té relació amb el pensament pel qual l’estat ha de intervenir poc i quan ho fa, millor que es fixi en com gestionen les empreses privades. Això pot portar com conseqüència un creixent poder de les empreses privades en la societat, en concret podem pensar en l’entrada d’empreses privades a gestionar de forma total o parcialment serveis públics de tots els àmbits.  Pot comportar també que sense privatització formal, un servei públic es comenci a gestionar sota la lògica gestora de l’empresa privada.

-        Idees sobre el ciutadà i la comunitat

La ideologia neoliberal també ens aporta idees i principis sobre com hem de pensar sobre els nostres conciutadans, sobre les relacions amb els nostres veïns etc. El primer que cal apuntar és que la ideologia neoliberal prima centrar-se en l’individu i no en el col·lectiu.  L’individu és el centre de tot, és el que podríem dir la ideologia del jo, jo i jo. Vinculat a aquest individualisme,  i en base una noció provinent de l’economia, podem parlar de la idea de competència per sobre de cooperació o col·laboració entre persones. Fixem-nos que aquesta idea afecta profundament les nostres relacions amb les persones, també les més properes. Fomenten per una banda la primacia de la llibertat individual per sobre de tot, juntament amb la competència permanent entre persones. Aquestes idees poden fomentar alhora, la idea per la qual els que triomfem ho fan gràcies a les seves qualitats individuals, la idea de l’home fet a si mateix, obviant el paper clau en les fites de la humanitat, de la cooperació entre persones. 

El homo neoliberalensis: el sentit comú neoliberal o allò més perillós

Valors i idees i pautes culturals: aquest últim punt és el que precisament entronca amb la idea de sentit comú neoliberal o  homo neoliberalensis. O dit d’una altra manera, quan valors, idees i pautes culturals, és a dir allò més profund del neoliberalisme, és adoptat per les persones comuns sense ser-ne aquestes sovint conscients. L’home o dona neoliberal és doncs algú que en gran part inconscient,  adopta o fa seves moltes de les idees neoliberals de forma irreflexiva. El sentit comú neoliberal.

Aquesta vessant del neoliberalisme, de les moltes que hem comentat és la més perillosa ja que localitza els principis neoliberals en el més profund de les persones, en allò més difícil de canviar, els valors les idees i les pautes culturals.

 El segon motiu pel qual considero que l’existència del homo neoliberalensis és molt més perillós que altres vessants del neoliberalisme, és que a més de ser la forma més profunda i arrelada de la ideologia neoliberal, és que moltes de les persones que adopten i defensen sense ni ser-ne conscients els principis neoliberals, sovint formen part de classes socials que objectivament quan les idees neoliberals es fan realitat no acostumen generalment a ser-ne beneficiades.

 

1.  El sentit comú sobre l’economia i el treball

 Hi ha un sentit comú sobre l’economia i el treball. Quan parlem de sentit comú, parlem d’aquelles converses de cafè, entre amics, entre familiars, d’idees que la gent defensa com a normals. En l’àmbit de l’economia i el treball, podem parlar per exemple de la idea que “als empresaris paguen massa impostos, i ells creen riquesa”. Sovint molta gent que diu aquesta frase és autònoma o treballadora a compte d’un altre, persones que tenen interessos totalment oposats en realitat a grans empresaris o inversors. Una altre idea comuna expressada de forma irreflexiva és la de la cultura de l’esforç. “voler és poder”, “si ens llevem ben d’hora ben d’hora...” “l’esforç té la seva recompensa...”. Molt sovint voler no és poder, la gent que és lleva molt d’hora per anar treballar té sous molt baixos, o bé l’esforç no es paga amb hores extres. Una altre idea de “sentit comú” és aquella de “els sindicats són uns vividors”. Curiosament, moltes persones no saben que arreu del món, les estadístiques mostren que a més baixada dels nivells de sindicalització més desigualtat i més pèrdua real de salaris. Això no treu que hi hagi vividors als sindicats, igual que en molts altres col·lectius.

 

2. El sentit comú sobre l’estat i les serveis públics

 Igual que passa en l’àmbit de l’economia i del treball hi ha també un sentit comú neoliberal sobre l’estat, allò públic en general i els serveis públics. Ja hem dit que la ideologia neoliberal defensa menys estat, menys serveis públics, i que les empreses privades gestionen millor. Aquí el típic i tòpic és sobre els funcionaris. “aquest país té molts funcionaris” “els funcionaris no fan res”. Tots sabem de funcionaris que tenen una bona “jeta”. Ara bé, aquestes idees repetides mil cops són molt perilloses. No són funcionaris metges, professors, bombers per exemple ? Altres idees de “sentit comú” ens diuen coses com “els funcionaris tenen molts privilegis, i sempre es queixen”. Potser, ho hauríem de pensar al reves, equiparar els drets dels funcionaris a la resta de treballadors. Una altra idea de sentit comú neoliberal que podem sentir és aquella de “això una empresa privada ho gestionaria millor”. Ja sabem que passa sovint quan la lògica empresarial es posa gestionar segons quins serveis públics com la sanitat, universitat o residències de gent gran. Però podem trobar molt de “sentit comú” en molts altres àmbits. “jo porto els nens a l’escola concertada que la pública va fatal”, “jo tinc dret a poder escollir escola...”  , “l’estat se’m queda gran part del sou en impostos” o “ jo tinc llibertat per fumar en una terrassa, l’estat és cada cop més totalitari...”. Fixem- nos que totes aquestes idees són molt neoliberals, i totes responen a la idea del jo, jo i primer jo. Aquestes idees amaguen sovint altres realitats, com que l’elecció d’escola beneficia molt més  a pares de classe mitja – alta que classes baixes, amaguen la irreflexió sobre la importància d’un sistema just d’impostos, o amaguen el fet que primer és el meu cigarret que la salut col·lectiva de la població.

 

3. El sentit comú sobre les relacions amb els altres.

 Finalment, ens fixem en el sentit comú sobre la nostra relació amb els altres. Fixem-nos que si com hem dit el neoliberalisme posa al centre la ideologia del jo,jo i jo, això afectarà les nostres relacions amb els altres, però també el funcionament de la nostra societat, i entre altres el funcionament de la democràcia. Podem posar diferents exemples de idees i comportaments que de fet indiquen en aquesta direcció. Si primer prioritzem la nostra llibertat i satisfacció, és més difícil l’ajuda o la cooperació amb els altres a molts nivells. Moltes fites de la humanitat, com la transició ecològica, la reducció de les desigualats, però altres més quotidianes com la netedat al nostre barri etc, necessita d’acció cooperativa entre les persones. En aquest sentit en la primacia del jo,jo i jo, aquestes fites poden ser més difícils. “Jo ja contribueixo en la lluita contra el canvi climàtic, compro ecològic”, “prefereixo donar jo a una ONG que em treguin impostos”, “a mi ningú m’ha de dir res si poso la música a tota castanya i emprenyo els veïns, estic a casa meva”, “jo si vull porto el gos deslligat només faltaria que em diguessin res”, “jo vull parir a casa i que m’ho paguin amb diner públic”, i així un llarga llista. Sigui com sigui, aquestes idees evoquen a una relació entre les persones basades més aviat en competència i no cooperació, en unes relacions no basades tant en obligacions morals col·lectives, sinó en llibertat absoluta del jo. 

El homo neoliberalensis i les seves conseqüències pràctiques

És hora de concloure. En primer lloc hem dit que el neoliberalisme pot ser estudiat com a ideologia, com a programa de reforma de l’estat i com quelcom més profund en les ments de les persones. En aquest article ens hem centrat sobretot a fer referència a la vessant ideològica més profunda del neoliberalisme.  

El homo neoliberalensis és l’adopció irreflexiva de molts dels principis neoliberals en molts àmbits de la nostra vida quotidiana. Hem parlat de les idees del neoliberalisme sobre l’àmbit econòmic i de les relacions laborals, sobre com el neoliberalisme pensa l’estat i allò públic, o com el neoliberalisme pensa sobre la societat i les relacions amb els altres.

El fet que m’hagi centrat en el que hem anomenat ”homo neoliberalensis” o el sentit comú neoliberal, és per la seva perillositat, per ser la forma més excelsa i potent de dur a la realitat els principis neoliberals, que tot i que començaren com una ideologia dels més rics, ha acabat essent una ideologia popular. Un ideologia popular font de moltes idees assumides de forma irreflexiva que porten a greus conseqüències per nosaltres i la nostra societat. Idees que sovint van en contra dels interessos de les classes mitges i populars, encara que siguin molts dels membres d’aquestes classes sovint grans defensors del neoliberalisme.

Amb aquest article hem mirat de desemmascarar alguns dels principis neoliberals i sobretot reflexionar sobre les seves conseqüències reals i pràctiques d’aquests. I és que el neoliberalisme té les seves conseqüències reals i perceptibles en l’ànima i cos de les persones.

En definitiva, en aquest article hem vist la vessant més profunda i potser més perillosa del neoliberalisme, el que hem anomenat el homo neoliberalensis. Una ideologia expressada en forma de programa polític clar i evident, es pot combatre amb idees alternatives, les polítiques neoliberals d’un govern es poden canviar (en teoria) amb un canvi de govern, però l’entrada de les idees i principis del neoliberalisme als fons de les nostres ments és el més difícil de canviar.

Potser podríem pensar en la noció marxista de falsa consciencia. Aquesta idea fa referència al fet que persones d’una classe social adopten idees que són d’interès d’una altre classe social. Marx deia que sovint les classes populars, adopten idees pròpies dels empresaris (burgesia), i això és una eina de la burgesia per controlar i legitimar la seva política i idees.

Fixem-nos que totes aquestes idees de sentit comú neoliberal, algunes de forma més clares que altres, són de clar interès de molts empresaris mitjans, grans o molt grans. A aquí interessa la llibertat d’elecció d’escola ? a qui interessa el deteriorament o privatització de la sanitat pública ? A qui interessa mesures laxes dels estats contra el canvi climàtic ?

A més de la profunditat de les idees neoliberals en les ments de molts, és important tenir en compte com de difícil pot ser canviar aquestes idees tant ben assentades, però el que també és preocupant, són les conseqüències reals d’aquestes idees sobre la vida de tots, en la sanitat, en l’educació, en com ens relacionem amb els nostres veïns i familiars, o com pensem l’economia sobre el treball.

Seria interessant que aquells que defensen potser sense ser-ne conscients els principis neoliberals, reflexionin sobre les seves idees de “sentit comú”, i que es qüestionin si realment aquestes idees són tant normals, i sobretot si són del seu interès que es facin reals.