Pandèmia de contradiccions: entre l’egoisme i l’altruisme

Quan parlem de la pandèmia del Covid19, hi ha quatre elements a tenir en compte per entendre què ha passat. Quatre elements estretament lligats: natura, economia, ciència i política. Tot semblaria indicar que el virus del SARS Cov 2, que provoca el Covid19, es va originar per un contacte entre l’activitat comercial humana i la natura. És conegut que hi ha molts virus d’origen animal que acaben passant als humans amb conseqüències negatives i destructives per la humanitat. Les diferents pestes, VIH etc. En el cas que ens ocupa, sembla ser que el contacte entre animals salvatges pel consum humà, i humans en un mercat, seria la font més probable, però no segura del sorgiment de l’actual pandèmia.

És poc important si això va passar a la Xina, o en algun altre lloc, per què de fet, el que és important és el fet, i pot tornar a passar. El que és cabdal doncs,  és entendre que l’actual pandèmia ha estat provocada per una destructiva relació natura – sistema econòmic productiu humà capitalista.

Segons hem vist els últims anys, i precisament segons hem vist últimament per exemple amb l’informe dels experts de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, la pandèmia actual, és només un petit exemple del que és cada cop més clar, que el capitalisme global provoca una creixent destrucció del medi natural amb conseqüències nefastes per la supervivència humana a llarg termini. Més virus amb afectació humana, més pèrdua de biodiversitat, augment de la contaminació del medi natural i aquàtic, canvi climàtic accelerat etc.

Així doncs, el sorgiment i expansió de l’actual virus, ha estat possible per les tendències del capitalisme mundial actual. L’ABC del capitalisme global, és benefici i egoisme humà per damunt de tot. Semblen lemes, però no, són realitats. El sistema productiu humà actual, és basa en produir bens i serveis per fer-ne benefici primerament, i després, per cobrir les necessitats de tots els humans. Aquest sistema ha possibilitat durant els últims 200 anys, un gran creixement econòmic, creació de grans riqueses, però alhora, creació de grans desigualtats socioeconòmiques i de poder. Alhora, i pel que ens interessa aquí, com veiem en cada cop més estudis, un sistema amb gran afectació al medi natural. Aquest punt és important i clau, ja que si tendim a destruir la natura d’una forma més creixent i accelerada, el que estem creant de fet, és la destrucció dels recursos naturals bàsics, claus pel nostre sosteniment com espècie.

En definitiva, la pandèmia del Covid19, és només un exemple de la destructiva pulsió de l’economia capitalista, envers el medi natural i la salut humana. A més, en un capitalisme global, un virus viatge en poques hores de la Xina a Barcelona, o del Congo a Alacant. Aquesta realitat, evidencia que som una sola humanitat, més que mai.  Podem veure què passa a l’altre punta del planeta en directe, podem parlar amb algú de Nova Zelanda via videoconferència, comprem raïm del Perú, que arriba amb avions en poques hores, etc.

Malgrat aquestes realitats del capitalisme global, no vam reaccionar els occidentals a la pandèmia, fins tenir-la als nassos. Quines paradoxes, que en un món tant connectat passes això. Això va passar per la supèrbia d`occident per la idea de: “això aquí no passarà “o “són els xinesos que són bruts”. I quan era a Itàlia, no ens ho crèiem, simplement, no ens ho creiem, negàvem la realitat, els fets.

I malgrat els que posen en dubte que el virus és real, el virus sí, és real i ha provocat quasi uns sis milions de morts, milers d’afectats, pèrdues billonaries a l’economia mundial(què vol dir afectació als treballadors), per no parlar de les innumerables afectacions en forma de malalties mentals, suïcidis etc. Veiem doncs com el virus, és real, i és i ha estat una amenaça per la humanitat.

No obstant, gràcies a l’anàlisi científic de la realitat, és a dir gràcies a la raó, a la ciència que fa temps va superar a les solucions basades en màgia, espelmetes a esglésies o adoracions a sants,  hem pogut conèixer, saber i combatre, no sense contradiccions com explicaré en línies que venen, aquesta pandèmia, un problema d’entre moltíssims que té la humanitat per afrontar. Aquest exemple no obstant, ens serveix per entendre les contradiccions del món on vivim, dels perills de destrucció de la hmanitat, però també de les esperances d'una humanitat millor.

Però abans de passar a la part de “ciència” de l’article, cal que puntualitzem una questió que hi està vinculada. El capitalisme, com a sistema global i totalitzador (és a dir, que inclou casi tots els territoris de la terra i tots els aspectes de la vida de les persones) no és només economia pel benefici. El capitalisme és molt divers i plural, i hem d’entendre que gràcies a la lluita de milions de persones des de fa 200 anys d’existència del capitalisme, en alguns països del món, hi ha hagut avenços. Dit d’una altra manera, si avui a nivell global i també en molts països (malgrat retrocessos des dels anys 70s del segle XX) el capitalisme ha estat en alguns aspectes domat, no ha estat gràcies a la dinàmica capitalista(si fos per ella sola, ja estaríem tots morts), sinó gràcies al contrapoder de molta gent anònima, que en base el principi de benefici col·lectiu i progrés global de la humanitat, han aconseguit en alguns llocs del món(no més del 20% de la humanitat) fer realitat questions com els drets humans, la sanitat pública universal, els drets laborals, etc, etc i etc.  El que vull dir, és que en el capitalisme hi ha dos pulsions, l’una la pròpia del sistema, benefici per damunt de tot, que és la que domina. L’altre pulsió, la que podem anomenar anti – sistèmica, fruit de segles de lluita col·lectiva anònima, és la que es basa en el bé col·lectiu, l’altruisme, el progrés humà per tots. Aquesta pulsió no egoista de la humanitat, és de fet segons molts científics de diferents disciplines, la veritable lògica de la evolució humana. Dit d'una altra manera, sense cooperació entre humans, el progrés de la humanitat no hagués estat possible. 

Tot això pot semblar molt abstracte, però ho podem veure bé amb l’exemple de la pandèmia actual. Fixem-nos que el gran remei per començar a controlar la pandèmia, han estat les vacunes, i per tant la ciència.

Totes les vacunes que coneixem, les xineses, les cubanes, les russes..., però també les occidentals, són fruit de la pulsió no capitalista, dins el capitalisme, és  a dir, de la lògica del progrés col·lectiu o altruisme per sobre la pulsió individualista. Astra Zeneca, és el cas més clar a occident, però Pfzier i Moderna i altres farmacèutiques, han rebut ajudes directes de diner públic(xifres grandiosses) o crèdits públics per desenvolupar, i testar de forma accelerada les vacunes. Fixem-nos que aquí també estem parlant de l’aspecte polític de tota aquesta història. Quan aquí em refereixo a “aspecte polític” no parlo ni de governs, ni de partits, ni d’estats...parlo de la lògica d’allò públic d’allò col·lectiu. La decisió dels governs de donar milions de milions d’euros o dolars pel desenvolupament de vacunes, respon a una lògica política. El fet que tots o casi tots els científics que han desenvolupat aquestes vacunes, s’hagin format en universitats públiques, o el fet que les persones que ens han posat aquestes vacunes arreu del món, siguin treballadors públics, respon a aquesta lògica, de benefici col·lectiu per sobre l’individual.

Per tant, veiem com una lògica destructiva, pulsió pròpia del capitalisme en relació la natura, ens ha portat a aquesta pandèmia. Ara bé, d’aquest mateix sistema, i tot i ser una contradicció, ha sorgit la pulsió del benefici col·lectiu o altruista, fruit d'una lògica “política” és a dir, a favor del benefici col·lectiu o bé comú, que ha facilitat que la ciència i la raó hagin  trobat solucions, que ara ens permetin controlar la pandèmia, que el mateix sistema ha creat. Interessant no? La lògica pròpia i innata del capitalisme porta a la destrucció, però dins seu, i té elements que ens han permès, en base una lògica no pròpiament capitalista, trobar solucions a aquest problema.

La lògica del capitalisme pot ser contrarestada per la força col·lectiva de la gent. Ara bé, fixem-nos que aquesta lògica col·lectiva, amb l’exemple clar de les vacunes, es va produir, perquè no fer-ho d’aquesta manera (a favor del benefici col·lectiu i no privat), comportava la destrucció del capitalisme, o massa costos pels més poderosos. Però la lògica col·lectiva operant en aquesta pandèmia, ha tingut també moltes altres expressions, en forma de paquets de milions d’euros en ajudes públiques, destinades a rescatar o sostenir milers d’empreses privades que sense aquestes, haguessin desaparegut. Un altre exemple són els ERTO, una lògica també d’acció col·lectiva, per evitar la destrucció de les fonts de sosteniment de milions de treballadors. No jutjo ni deixo de jutjar aquestes mesures, només dic que els mateixos gestors del capitalisme (a cada estat) han promogut mesures similars, perquè no fer-ho, suposava una amenaça massa gran al mateix capitalisme. Precisament, evidencien que la pulsió comunista, col·lectiva o no egoista, com li vulguem dir, és present dins el capitalisme, dins els estats capitalistes, a les nostres ciutats pobles i barris, la qüestió és, com i qui utilitza aquests instruments i per a què.

L’exemple de la pandèmia, evidència un sistema contradictori i amb permanent tendència a la destrucció. Desesperança inicial, convertida en esperança gràcies a l’acció col·lectiva i no egoista de la humanitat, base clau de l'evolució humana durant milers d'anys. Fixem-nos que, quan el capitalisme, un cop vista i provada l’efecte de les vacunes, torna a funcionar, les dinàmiques egoistes i de benefici privat, i també de destrucció de la natura, tornen a ressorgir.

Això pren moltes formes, patents privades per vacunes pagades de forma col·lectiva, no reforç del sistema sanitari públic, repressió i control excessiu a la població, augment dels nivells de contaminacció. Aquesta deriva, que tampoc és nova, però es reforça, porta a una nova fase d’aquesta crisi pandèmica, la última que estem veient. Aquesta fase fa augmentar les tendències de deslegitimació de la democràcia, de desconfiança contra tot allò públic, amb tot el cúmul de protestes i violència diversa creixent dels anomenats anti vacunes. No dic que en les protestes “anti vacunes” no siguin una veritable expressió anti autoritari progressista, no obstantm aquestes expressions semblen ser minoritàries, i és l’extrema dreta o grups afins, els que han acaparat aquestes protestes, sota una falsa bandera de la llibertat.

La historia ens explica, que com més falla la legitimació (acceptació) dels estats capitalistes, molta més gent adopta com a solucions a aquesta falta d’acceptació del sistema, feixismes, violència desorganitzada, actituds d’odi o de desconfiança, sinó hi ha alternatives progressistes. 

La fase última d’aquesta pandèmia, evidencia doncs una greu contradicció, que no és nova en el capitalisme, de fet existeix des de que hi ha capitalisme. Aquesta contradicció és en aquest cas, la evidència que les solucions contra la pandèmia, han estat fruit de l’esforç col·lectiu, però que moltes de les mesures adoptades pels estats capitalistes i grans empreses privades, un cop sembla que la pandèmia es controla, estan basades en egoisme i benefici privat.

Davant les crisis sistèmiques, si les solucions no són justes, sinó hi ha un veritable sensació de justícia i veritat per part de la majoria, la desconfiança, les solucions en forma de propostes feixistes o anti - progres creixeran, sinó hi ha alternatives d'altre signe. 

En resum, la pandèmia actual, s’origina per una perversa relació entre medi natural i activitat humana. Aquesta activitat humana l’hem d’emmarcar en el mode de producció capitalista, que basat en l’explotació de les persones per obtenir benefici privat, tendeix cada cop més a destruir el medi ambient i la natura, i per tant, tendeix a destruir de forma creixent la base de l’existència humana. Però dins la mateixa societat actual capitalista on vivim, també existeix la pulsió o lògica del benefici col·lectiu no egoista. Precisament aquesta lògica o pulsió, exemplificades amb la sanitat pública, l’acció política col·lectiva, la inversió pública, la universitat pública etc, etc, ha permès que la ciència i la raó, es posessin al servei de la humanitat i en poc temps desenvolupessin vacunes i altres solucions que han permès començar a controlar la pandèmia. La lògica col·lectiva no només ens ha permès a nivell sanitari controlar la pandèmia, sinó que ha permès que l’economia (i per tant el treball de molts) no es col·lapsés del tot. No obstant, tot i que aquests són exemples d’acció col·lectiva i no egoista, aquestes lògiques han estat posades en marxa per evitar la destrucció momentània del capitalisme.

Fixem-nos doncs, que si aquests mecanismes latents d’acció col·lectiva i no egoista que podem trobar també en el capitalisme(i són anteriors al capitalisme), existeixen, vol dir que en algun moment determinat, segons la consciència i voluntat de la majoria poden funcionar al servei permanent de la humanitat. Les vacunes, són un clar exemple de com de clau és tenir un sistema basat en l’economia col·lectiva i principis no egoistes, sense aquests, a llarg termini la humanitat està condemnada.