Predisposició a innovar i classe social

Aquest article és un resum del que tinc fet fins ara de la tesi de doctorat, en procés de construcció. El que vull explicar és el següent: com la predisposició a innovar de les persones (és a dir, totes aquelles activitats, accions, comportaments, pensaments que  posicionen a les persones a eventualment participar en processos de creació, innovació o transformació) depèn en gran mesura de la classe social, o dit d’una altra manera, de la seva condició i posició socioeconòmica. En concret, basaré l’estudi en les dades dels districtes de Barcelona, els quals tenen nivells socioeconòmics diferents.

Es parla molt de la importància de la innovació per solucionar els grans reptes de futur de la humanitat, ens diuen “s’ha de ser un país innovador, creatiu, etc.”, i s’ha escrit àmpliament sobre de què va això de la innovació, sobretot des d’una perspectiva econòmica (és a dir, en funció de si les innovacions generen beneficis). Sovint s’apunten indicadors amb els quals es vol mesurar com d’innovador és un país, entre molts altres, per exemple, les patents registrades en un país en relació els seus habitants. Aquesta és una manera molt estreta d’entendre en profunditat el fenomen de la innovació. En aquest sentit, penso que s’ha parlat més poc de com la desigualtat, com la condició socioeconòmica, poden tenir quelcom a veure en explicar allò que possibilita o facilita la innovació, la creació o la transformació social de la realitat. Hi ha un altre tema que miro d’adreçar a la meva tesi, aquest és precisament entendre la innovació com quelcom ampli i que es pot manifestar en molts aspectes de la vida de les persones, però sobretot en el que em centro jo és en allò que passa prèviament a un possible procés d’innovació o creació.

La hipòtesi de la meva tesi és que persones de condicions socioeconòmiques baixes estaran menys predisposades a innovar, i al contrari, persones de condicions socioeconòmiques més altes estaran més predisposades a innovar. O dit d’una altra manera, de mitjana persones de classe alta o alta mitja tendiran a estar més predisposades a innovar que persones de classe baixa i baixa – mitja.

Per què és important entendre la predisposició a innovar de les persones en relació la classe social? Perquè si la nostra hipòtesi fos correcta, si la desigualtat econòmica afecta de forma clau allò que possibilita o facilita a les persones a crear, innovar, o transformar la realitat, etc., vol dir què a més desigualtat socioeconòmica, més desigualat també en última instància pel que fa la capacitat de definir el futur de la humanitat de les persones, i per tant, les persones tindrien impactes desiguals alhora de decidir o influenciar com la humanitat ha d’afrontar els grans reptes.

En definitiva, el que defenso és que una persona que tingui una condició o situació material complicada, en general tendirà a unes activitats, actituds, comportaments, pensaments, etc., que ens faran arribar a la conclusió que aquelles persones tenen menys predisposició a innovar. Per exemple, una persona que no té feina, que porta a l’atur molt temps, tindrà normalment una posició material, física, mental etc, complicada, i això farà que tingui baixa predisposició a innovar.

El mateix podem pensar d’una persona que tingui una mala feina, treballi moltes hores per poc sou, arribi cansat a casa després del seu torn etc.  La qüestió serà veure quines actituds, activitats, pensaments concrets o comportaments observables, ens fan arribar a aquesta conclusió.

Desigualtat, desigualtat, i més desigualtat

Abans d’entrar en detall sobre la proposició bàsica de la tesi i explicar finalment alguns resultats provisionals i encara en construcció, cal emmarcar la relació entre predisposició a innovar i condició socioeconòmica, en un context més gran on la desigualtat socioeconòmica marca profundament molts aspectes de la vida. L’arrel com veurem, d’aquesta desigualtat està vinculada al funcionament propi del sistema capitalista. En parlem en línies que venen.

Els exemples que podem posar són molts, però desgraciadament en un sistema capitalista, malgrat elements d’estat del benestar la nostra situació i posició al sistema econòmic marca moltes de les esferes de la nostra vida. Això encara és més complex en persones que no són la primera generació de la seva família, en tenir aquesta mala posició al sistema econòmic.

Ingressos, nivell acadèmic, estat de salut, esperança de vida, malalties mentals, l’afectació de la Covid 19, però mols altres aspectes, per exemple, com pensem o com ens relacionem amb els altres, i un llarg etcètera, estan marcats per la classe social.

Hi ha molts estudis que  vinculen tots aquests fenòmens a la classe social. És  a dir, com més pobre,  menys esperança de vida de mitjana. Com més pobre, més de mitjana es tindrà a nivells acadèmics baixos. Com més pobre, més afecta la covid19. Com més pobre, més propens a la depressió, etc. I llavors, perquè hauria de ser menys veritat per la predisposició a innovar? És a dir, per què la desigualtat socioeconòmica no hauria d’afectar allò que possibilita o facilita prèviament que finalment puguem innovar, crear o transformar?

Classe social, desenvolupament humà i predisposició  a innovar

Abans d’entrar a comentar el què segons la tesi explica els diferents nivells de predisposició a innovar de les persones, cal que tinguem clar què és la predisposició a innovar de forma més amplia i d’on penja.

Defenso que el nivell de predisposició a innovar de les persones penja del nivell de desenvolupament humà. Del desenvolupament humà se n’ha escrit molt, i jo soc crític de les teories dominants sobre el tema i en proposo una que es basa en els principis de les idees marxistes. 

En aquest sentit, segons diferents autors marxistes i crítics, el desenvolupament humà depèn de la connexió que tenen les persones amb el sistema productiu capitalista. Segons la posició de les persones al sistema productiu capitalista, podran estar de mitjana més o menys explotades i alienades, és a dir, viuran situacions més o menys precàries, de més o menys poder econòmic, etc. Això portarà a aquestes persones a estar oprimides, és a dir, sense massa capacitat per controlar o influenciar en general sobre el curs de les seves vides. Marx deia que les persones explotades no poden desenvolupar tot el seu potencial humà, de creativitat, de lleure, de plaer etc. Precisament, el contrari de l’alienació o l’explotació seria el que podríem pensar que és una vida plenament desenvolupada.

Un exemple clar és aquella persona que treballa al llarg de la seva vida, moltes hores, a ritmes molt alts, amb pocs dies de descans i amb poques eines per fer front a aquestes situacions. Aquestes situacions fan que les persones tinguin poc temps lliure, o el que tenen estan massa cansats per fer activitats de lliure gaudi, activitats que les persones fan per plaer. Tota aquesta situació d’alienació que viuen moltes persones està vinculada també no només al fet de tenir poc temps o estar físicament cansat, sinó que aquestes feines porten a pocs ingressos i això també limita la vida en una societat on moltes coses s’han de comprar per poder viure amb certa dignitat.

És en aquest sentit que entendrem la predisposició a innovar de les persones com aquelles actuacions, activitats, comportaments, o pensaments en tots els aspectes de la vida, realitzats en base a les capacitats de creativitat, empoderament i control, i pensament crític i autònom, que permeten a les persones estar ben situades per eventualment participar de processos de creació, innovació o transformació social, actuacions que defineixen el present i futur de les persones i les seves generacions, i per tant dibuixen el futur de la humanitat.

Dit d’una altra manera, la predisposició a innovar és tot allò que fem i pensem en base si aquests fets i pensaments s’han desenvolupat en llibertat. Si les persones en el seu dia a dia estan més guiades per poques situacions, activitats, accions, pensaments, etc., basats en creativitat, empoderament i control o pensament crític, parlem de persones de mitjana amb poca predisposició a innovar.  

La predisposició a innovar la podem trobar en tots els aspectes de la vida de les persones. Els aspectes de la vida on podem detectar predisposició a innovar seran entre altres: participació política, participació en activitats econòmiques, cultura, art i lleure, estat físic de la persona, o pensament i idees.

Exemplificant una mica alguns d’aquests aspectes. La participació política ens pot indicar el grau d’empoderament i control de les persones envers el món polític en sentit ampli, és a dir el seu grau d’influència i veu en diferents processos de participació i espais polítics. Cultura, art i lleure, són també aspectes humans que ens permetran veure si les persones tenen influència en el món de la cultura i l’art. Podem pensar per exemple, en quants cops les persones van al teatre, en llegir diaris cada dia, en participar d’associacions voluntàries o culturals, entre molts altres indicadors.

L’estat físic de la persona, encara que a priori no tingui a veure amb la predisposició a innovar, també hi té relació, i de fet molta. De fet, podem pensar que lògicament, les persones que morin de mitjana més joves  o que tinguin estats de salut més febles, tendiran a tenir menys predisposició a innovar, ja que tindran menys ganes de participar o influir en diversos aspectes de la seva vida, tindran menys ganes de crear, de pensar de forma original o de fer coses que abans no havien fet. En el cas de morts en edats més joves, és evident que si no existeixes no pots crear, per tant a menys esperança de vida, de mitjana menys oportunitats per crear, innovar etc.  I finalment, hi ha el camp de les idees i pensaments. Què i com pensem les persones també ens permet veure el nivell de predisposició a innovar. Pensen de forma crítica les persones? Pensem que la llibertat d’expressió és important? O pel contrari tendim a pensar que una dictadura és millor? Pensem que la ciència és una cosa positiva ? Estem interessats per la política? Pensem que més policia està bé? Veure com pensen les persones, pot ser una manera de discernir també el nivell de predisposició a innovar.

Però què que fa què la gent tingui més predisposició a innovar?

Havent explicat què vol dir aquí predisposició a innovar, cal concretar més la causa que pensem que porta a tenir més o menys nivell de predisposició a innovar.

Com dèiem, serà clau saber la posició de les persones en el sistema productiu capitalista, fet que està vinculat segons defensem al nivell d’ingrés i riquesa material d’una persona, així com el seu nivell educatiu, les seves possessions materials (com habitatge, tinença d’ordinadors) etc.

Segons diferents autors, allò que tu puguis fer en l’àmbit de la política, o en relació al teu cos, o en relació l’esport, o en relació la cultura etc, depèn sobretot de la teva posició en el sistema productiu capitalista.

Els exemples poden ser molts, però sembla lògic que les persones que estan a l’atur, o tenen males feines, ritmes de treball alts, males condicions de treball, o treballen moltes hores per sous escassos, etc, puguin tinguin menys salut física i mental, no tinguin temps ni ganes de participar en cultura, ni política, desconfiïn en les institucions dominants, pensin que la democràcia en la que viuen no és el millor sistema polític etc. És a dir, defensem que tot un seguit de qüestions vinculades a l’existència material ens defineixen en tots aquests àmbits de la vida.  Ara bé, la posició en el sistema productiu capitalista, és només la punta de l’iceberg de la desigualtat socioeconòmica, però un aspecte clau d’una imatge més complexa. En tot cas, el que ha de quedar clar segons aquesta corrent de pensament, és que la condició o condicions materials de les persones tenen molta influència en les nostres actuacions i pensaments.

Segons aquests autors marxistes vinculats a idees de desenvolupament humà, que ens serveixen de marc general d’aquesta tesi, la condició material real (situació al sistema productiu,  nivell ingressos etc), marca en general i com a tendència principal les altres esferes de la vida. És a dir, a pitjor condició material, menys participació política, menys interès per la cultura o l’art, un estat físic de salut més deteriorat etc. Però per aquests autors això són els efectes, és a dir, el què veiem.

Per determinar el nivell de predisposició a innovar cal un pas més, que és el que en el fons és important per aquests autors. Es tracta de discernir el grau de llibertat i autonomia de les persones en base la seva condició socioeconòmica, una qüestió molt més complexa.

Com hem dit, les persones amb condicions materials socioeconòmiques més deteriorades són menys lliures, és a dir, tenen menys capacitat d’autonomia, de decidir per ells mateixos, de fer el que vulguin en el seu temps lliure, tenen menys capacitat d’influència política, menys capacitat de creativitat etc. La clau per aquests autors, és que encara que els homes i dones neixen iguals, les persones explotades i alienades per la seva posició al sistema de producció capitalista no són iguals respecte les que no ho són, per tant, són menys lliures, menys autònomes en tots els aspectes de la seva vida, i per tant, les accions, comportaments, activitats i pensaments d’aquestes, tendiran a reflectir menys predisposició a innovar, i per tant, menys capacitat per crear, transformar i influir en el present i el futur.

Conclusions: classe social, alliberament i predisposició a innovar

Encara no puc extreure conclusions clares sobre si a millor condició socioeconòmica, més predisposició a innovar. Les dades i indicadors que faré servir per mesurar la predisposició a innovar en els diferents districtes de Barcelona, ja existeixen de fa temps i s’han fet servir de diferents maneres, i mostren en general que a millor condició i posició socioeconòmica més participació política, millor estat de salut, pensaments més favorables envers la democràcia, envers la ciència,  més participació cultural en diversos àmbits, etc. Això és un primer pas per fer una lectura més profunda del què volen dir aquests resultats. Cal doncs fer un pas més en l’anàlisi per tal de discernir sobre els nivells de predisposició a innovar de les persones dels diferents districtes de Barcelona.

La proposta que defenso a la tesi és que la classe social (condició socioeconòmica, mesurada a través de diferents indicadors) té influència en el grau d’alliberament de les persones (és a dir, el sorgiment o no d’activitats, comportaments, actituds, pensaments, etc., basats en capacitats com creativitat, empoderament i control, autonomia i pensament crític), que fan que puguem veure en diferents aspectes de la vida de les persones (participació política, art i cultura, pensaments i idees, etc.) si aquestes persones tenen més o menys predisposició a innovar.

Dit d’una altra manera, no es tracta només de dir, per exemple, que a millor condició socioeconòmica més influència política, més possibilitat de participar en cultura, etc., sinó que cal saber què vol dir això o què significa això per determinar i explicar la predisposició innovar.

En tot cas, el que espero veure en aquesta tesi és que les condicions materials d’existència de les persones tenen una influencia important en com les persones es posicionen, se situen, s’equipen de forma prèvia, per a participar en processos  d’innovació, creativitat o transformació de la realitat. És a dir, si hi ha diferencies entre rics i pobres (parlant així a l’engròs) pel què fa a tot un seguit d’actituds, accions, pensaments, etc., que posicionen a les persones a participar eventualment en processos d’innovació o creació, que finalment marcaran la seva vida present i futura i la de les seves generacions. La qüestió no és menor, ja que si la condició socioeconòmica marca la capacitat de crear, innovar o transformar, això vol dir que hi haurà persones que tindran més poder sobre el futur, i per tant eventualment i a llarg termini, sobre com serà la humanitat en el futur, posant per exemple les solucions per aturar el canvi climàtic o la degradació natural del planeta.

Una part més qualitativa de la tesi seria seleccionar unes quantes persones involucrades en processos d’innovació o creativitat, ja siguin científics o artistes per exemple, per estudiar el seu perfil i els seus orígens socioeconòmics. Podríem veure amb una mostra prou gran, si féssim entrevistes a fons, si l’origen social d’aquestes persones ha marcat la seva predisposició a innovar ? Què els ha portat a aquella posició de creació i/o innovació? Té quelcom a veure la seva posició i origen de classe? Jo crec que amb matisos, la resposta seria majoritàriament sí.