Poder és poder

1.Introducció

Aquest article és sobre el concepte de “poder”. Què és el poder? Com podem explicar aquest fenomen ? Quines perspectives podem adoptar per entendre’l ? Existeix el no poder? Què és el contrapoder?  

Quan parlo de poder, parlo bàsicament d’una relació social per la qual, una persona o grups de persones fan fer allò que volen a una altra persona o grups de persones. L’Exercici de poder és doncs, exercici de domini d’uns envers els altres. 

2.Entendre la societat capitalista, per entendre la majoria de les relacions de poder

Com sempre, i encara que sigui una obvietat, quan parlem de “poder” com a fenomen social i per tant impliquem persones i grups de persones en el seu estudi, hem de contextualitzar l’exercici del poder en el marc del capitalisme actual. Com hem dit en altres articles, el capitalisme és el sistema econòmic, social i polític vigent en el nostre món actual. És per això que és important recordar els principis bàsics del sistema capitalista per entendre millor moltes de les relacions de poder en la nostra societat.

En les societats capitalistes, una font de poder clau de persones i grups de persones són les seves posicions al sistema de producció capitalista. En el capitalisme, en termes generals, hi ha una minoria que controla els mitjans de producció de béns i serveis, els capitalistes, i uns altres, que treballen sota les ordres dels capitalistes, els treballadors. Tot i que no totes les relacions de poder tenen a veure amb relacions econòmiques entre persones, sí que la relació econòmica és clau per entendre moltes relacions de poder, i per tant, està bé tenir present la principal relació de poder en el capitalisme, la que s’estableix entre capital i treball, ja que d’aquesta relació de poder sovint se’n deriven altres.

3.Autòpsia del poder

3.1.Què és el poder

Per poder parlar del fenomen social del poder, cal entendre inicialment dos coses. En primer lloc, què és allò que anomenem poder. I en segon lloc, de què està format aquest fenomen que anomenem poder, o quins són els elements claus per entendre’l en tota la seva complexitat.

Com hem dit, quan parlo de poder, parlo bàsicament d’una relació social per la qual, una persona o grups de persones fan fer allò que volen a una altra persona o grups de persones. L’Exercici de poder és doncs, exercici de domini d’uns envers els altres. Però com dèiem, hi ha tot un seguit d’elements que ens serveixen millor per entendre amb més profunditat això que anomenem poder.

●       Una relació entre persones

El poder s’expressa sempre com a relació entre persones (sigui una relació entre individus o entre grups de persones). Les persones es relacionen entre elles en termes de poder, en diferents àmbits de les seves vides. 

●       Una relació real o material

Encara que sigui una obvietat, les relacions de poder són reals, existeixen. Els que exerceixen el poder sovint en són conscients, i els que reben aquest exercici de poder sovint també. Ara bé, fins hi tot en el cas que les persones no siguin conscients d’una relació de poder, aquesta relació és real, té conseqüències sobre les persones, implica certs comportaments etc.  Ara bé, hi ha relacions de poder que es noten més que unes altres. Una sanció econòmica per incomplir una norma dins el lloc de treball es nota, igual que es nota una multa d’un policia, o un cop de porra, o es nota una decisió de la justícia etc. Però podem pensar que la publicitat en massa, o com estan posats els productes als supermercats són també evidències de l'exercici de poder. 

●       Una relació amb finalitat

La relació de poder, sigui conscient o no, té una finalitat, un objectiu. Les més clares són les relacions de poder econòmiques i polítiques. El director o el propietari d’una empresa vol que el treballador obeeixi les seves ordres per complir l’objectiu de fer beneficis. La policia, quan ordena a un manifestant que s’aturi, exerceix un poder amb finalitats diverses, en poden haver immediates, com aturar aquella manifestació, o de més profundes, com posar por a la gent per què  no es manifesti més. No totes les finalitats són clares o explícites però no per això menys reals. Cop hem dit, podem posar l’exemple de la publicitat en massa, que té un objectiu clar d’exercici de poder en siguem o no conscients. Podem parlar també de Think Tanks o centres d’opinió, o de diaris. Tots aquests actors exerceixen poder sobre molta gent, i com la publicitat dels supermercats, en siguem o no conscients tenen objectius molt clars.

●       Una relació col·lectiva i que ve de llarg

Les relacions de poder no són circumstancials, siguin entre persones o grups de persones, tenen un llarg recorregut històric i són fruit de profundes relacions col·lectives. Un cop més, l’exemple més clar es la relació entre capital i treball. Per molt que el teu cap canviï, la relació de poder serà en gran mesura la mateixa. Són també clars els exemples de relacions de poder de tipus polític. Encara que canviï el govern, les capacitats d’exercici de poder de policies, jutges, o funcionaris de presons sobre els ciutadans són les mateixes. El mateix podem dir de les relacions de poder culturals o ideològiques, o de les relacions entre homes i dones, no són circumstancials, sinó fruit d’any i anys d’evolució i solidificació.  En definitiva, totes les relacions de poder que vivim en el nostre dia a dia, no són anecdòtiques, són col·lectives, estructurals i venen de llarg.

●       Una relació de graus

No totes les relacions de poder són igual de intenses. Aquí la qüestió és sempre destriar si estem davant una relació de poder o una relació cooperativa entre persones. O bé, si aquella relació no és només de poder sinó també de violència. Si establim una escala del 0  al 10, on 0 és relació cooperativa, i 10 és violència, segurament trobarem diferents matisos i situacions. Podem pensar que potser 1 i 2, són relacions de poder poc intenses, podem pensar que del 3  al 8 hi ha clarament relació de poder, i també podem pensar que del 8 al 10, la relació també implica violència. Tot això per simplement dir que no totes les relacions de poder són igual de intenses. Ara bé, una altra qüestió és l’efectivitat de relacions més o menys intenses de poder. O bé, pensar en quin punt l’exercici més dur i intens del poder pot portar a mes resistències per part de qui rep aquella relació de poder. 

●       Una relació amb eines

Qui exerceix el poder ho fa a través d’unes eines, uns mitjans. Les eines no les hem de pensar com quelcom sempre evident ni per qui exerceix poder ni per qui el rep, tot i que moltes de les eines són evidents i clares. Les eines o mitjans de poder poden ser moltes, des de tècniques de màrqueting i propaganda, fins a normes socials o ideològiques, normes legals o disciplinàries, pressió psicològica o fins hi tot podem pensar amb eines de compulsió física (violència física).  Un cop més, hi ha relacions de poder on és més fàcil identificar mecanismes o eines en funcionament. Ara bé, la gent que té poder, sovint no fa servir normes socials o idees de forma conscient alhora d’exercir el seu poder, sinó simplement les expressa (les diu, les fa evidents etc) sovint de forma inconscient. Un cop més, amb l’exemple de la relació capital – treball, està clar que podem identificar clarament unes normes legals (com la propietat privada) que faciliten molt l’exercici de poder dels capitalistes. Podem posar també l’exemple de la ideologia com una eina útil per l’exercici del poder del capitalista. En aquest sentit, idees com l’esforç, la disciplina, l’emprenedoria, són eines ideològiques clares de control del capital sobre el treball.

●       Una relació de tensió i resistències

L’exercici del poder no és lineal, sinó que normalment es troba amb resistència, sigui activa o passiva conscient o inconscient. Totes les persones volen ser lliures i no manades, i per això l’exercici de poder sobretot en els seus graus més elevats, porta a resistència o oposició de les persones que reben aquest exercici de poder. Les persones poden contradir normes, saltar-se lleis, invocar idees de justícia, fer-se absents de la relació de poder, enfrontar-se amb arguments o físicament a la persona que mana etc.

●       Una relació amb conseqüències

Finalment, cal dir que l’exercici de poder no existeix sense conseqüències, sobretot per qui el rep, però també per qui l’exerceix. Qui rep l’exercici de poder i depenent de la intensitat d’aquest exercici tindrà unes conseqüències físiques, psicològiques i fins hi tot en molts casos ideològiques o culturals importants a llarg termini. Estar 8 hores al dia o més, rebent ordres d’un superior, implica físicament moviment, esforç etc, per tant, cansament físic. Igualment passa amb el cap, rebre ordres cansa la ment. Podem pensar en estrès, en cansament físic, en cansament mental, en problemes de son, en atacs d’ansietat etc. Les conseqüències ideològiques i culturals no són tant immediates i són fruit d’un procés més llarg i complex. Podem pensar en qüestions com pensar que aquell exercici de poder sobre nosaltres és correcte o legítim, o que l’empresari té tot el dret de manar-nos, o que el director fa la seva feina exercint el poder que té etc.  De forma interessant, el poder també té conseqüències físiques, mentals i ideològiques per qui exerceix el poder. Exercir poder, tot i que ni molt menys com qui és manat, cansa físicament i mentalment. Alhora, donar ordres  també comporta una certa assumpció d’unes idees per les quals qui exerceix el poder accepta el seu poder com a obvi o legítim.

4. Tipus de poder: econòmic, polític, i ideològic – cultural

●       El poder econòmic

La posició dins el sistema econòmic en una societat capitalista, és la font de poder més important. La relació típica de poder econòmic en el capitalisme es dóna entre capitalista i treballador, on el primer mana  al segon. Aquesta és la relació genèrica, però la casuística pot ser molt amplia. Un petit empresari amb dos treballadors a càrrec exerceix poder sobre aquests treballadors, però potser exerceix poc poder sobre el poder polític o sobre un conjunt més gran de persones del seu entorn. En canvi, un mitjà o gran empresari no només exerceix poder sobre molts treballadors, sinó sobre un entorn més gran. La cosa és encara més complexa si parlem de relacions dins d’una empresa. Relacions de poder entre propietari (o propietaris) i els directors, relacions de poder entre directors i càrrecs intermitjos, relacions de poder entre caps de secció i treballadors base, relacions entre treballadors etc.

●       El poder polític

El poder polític és aquell que s’exerceix amb la finalitat de prendre decisions vinculades a la governació  d’assumptes comuns. La relació bàsica és entre les institucions de govern de l’estat i els ciutadans, el que antigament era la relació entre sobirà (rei) i la plebs. L’estat, sigui democràtic o no, exerceix poder sobre els ciutadans. L’estat exerceix aquest poder a través de persones concretes, policies, jutges, treballadors socials, funcionaris de presons etc. Però podem pensar en altres expressions de poder polític. Per exemple, el poder que poden exercir els partits polítics sobre els ciutadans per que els votin, o bé, el poder de grups de pressió siguin empresarials, mediàtics o del tipus que siguin sobre el govern. Podem pensar en el poder de moviments socials o grups ciutadans que en determinades circumstàncies, poden pressionar de forma efectiva per canviar lleis, canviar estats d’opinió etc.

●       El poder ideològic i cultural

Finalment podem parlar d’un tipus de poder com hem dit, sovint menys fàcil de veure, però no per això menys real. Parlem de la imposició de idees, de valors culturals, de maneres de pensar etc. El procés de l’exercici del poder ideològic i cultural sovint no és tant directe com els anteriors, però darrera hi ha persones i grups de persones que l’exerceixen amb determinats objectius. De què estem parlant? Un grup social que per exemple ja exerceix poder polític o econòmic, pot tenir mitjans per difondre les seves idees al conjunt de la societat, i fer que aquelles idees siguin dominants o de sentit comú. Quan diem que l’exercici de poder ideològic i cultural és més complex o menys directe, el que diem és que un simplement no diu: “ara vull que pensis això”, i ja està. No, els processos d’imposició d’idees o valors culturals porten temps i normalment estan relacionats a altres formes de poder. 

La complexitat del poder

El que hem vist fins ara és una classificació teòrica, com sempre la realitat és més complexa. Els grups socials o individus que exerceixen poder uns sobre els altres, sovint ho fan de forma conscient, però en molts casos, aquella relació de poder és menys conscientment exercida. Per altra banda, la complexitat de l’exercici de poder en la nostra societat també vol dir que sovint els tipus de poder esmentats els veiem barrejats de forma complicada. Un mateix grup de persones pot exercir poder econòmic, polític, i cultural. Un persona pot exercir poder econòmic, però sense saber-ho segurament també exerceix poder ideològic etc. Alhora, hem de pensar que els diferents tipus de poder es relacionen entre ells en diferents direccions. Per exemple, hi ha empreses que tenen molt poder sobre el poder polític. Alhora, el poder polític pot exercir poder sobre el poder econòmic. Per altra banda, no totes les empreses tenen la mateixa capacitat de poder etc. També és important dir que el poder d’una persona sobre una altra, sovint amaga una relació de poder col·lectiu més gran, és a dir, que aquella persona individual exerceix poder en nom d’un grup social determinat.

El poder i les seves expressions

Amb un exemple pràctic inventat, podem entendre millor tot el que hem explicat en línies superiors. L’exemple vol intentar cobrir la complexitat del que implica sovint el fenomen del poder a la nostra societat.

“El meu cap és un fill de puta, ja m’havien avisat” 

-        Que vols dir que és un “fill de puta” ?

-        Doncs que es veu que té diversos procediments oberts per assetjament laboral... cobra un paston, no carda res... un peça vaja!

-        Llavors per què no l’han fet fora ? endollisme entenc ?

-        I tant! Aquest es va casar fa anys amb la filla dels Macià – Bach... a més cobra 90.000 euros l’any! I ja et dic jo que tot li fan, viu la vida el cabró! Però el més greu és com tracta els treballadors...

-        Caram...ves quin regal doncs!

-        Si noi sap greu, a més, això no és tot, suposo que li ve per pertànyer als Macià – Bach que ha tingut també algun càrrec polític, vull dir que va ser director d’un parell d’empreses públiques. I se del cert que allà, bé... va fer algunes corrupteles...”

Fixem- nos amb l’exemple, en primer lloc sabem que principalment és un cas de relació de poder de tipus econòmica, o d’origen econòmic. El Sr. Roig (que per cert no us l’havia presentat), exerceix poder sobre uns 40 treballadors, és el director general d’una de les empreses del grup Macià – Bach. 

El senyor Roig  venia d’una família de classe mitja -alta, el seu pare tenia un negoci hoteler, ara bé, el gran salt en la seva capacitat de poder, té l’origen en el moment que 30 anys es va casar amb la filla mitjana d’una de les nissagues del tèxtil català a Terrassa, els Macià – Bach.

Aquesta família ha donat nom a importants polítics del centre – dreta català, fins hi tot ha donat nom a importants artistes, però el que és més important,  la família han pogut mantenir el patrimoni econòmic del negoci tèxtil del sXIX fins ara, que prenen avui forma de les seves empreses actuals.

El senyor Roig doncs, fruit d’una mica d’atzar, va casar-se amb la filla dels Macià – Bach, i això el va fer entrar en un àmbit de poder econòmic més gran. Com veiem, exerceix poder sobre molts treballadors de les empreses en les quals ell ara participa com a director, alhora que ell (i la resta de la propietat – direcció de l’empresa i empreses) exerceixen molt poder a tota la comarca, però també al país.

Fixem-nos que el Sr. Roig, encara que ara ja separat de la Macià, continua formant part d’aquest nivell de poder. Veiem per altra banda com sembla que exerceix el poder econòmic de forma despòtica i amb greus conseqüències sobre molts treballadors. Però ell allò ho fa amb l’objectiu d’aconseguir beneficis pel grup empresarial del qual forma part, i de moment ho ha anat fent bé això.

Però d’aquest exemple veiem altres qüestions interessants vinculades a la dinàmica del poder. Contràriament als seus pares, la família dels seus ex sogres ha tingut des de fa desenes d’anys una important influència política. És a dir, moltes persones de la nissaga empresarial  han tingut posicions importants a diferents partits de la burgesia catalana, des dels 80s del segle XX, han tingut important influència a la CIU de Jordi Pujol.

Fixem-nos doncs aquí la relació entre poder econòmic i polític. Això s’ha traduït amb el fet que durant 30 anys de governs de CIU a Catalunya, les empreses del grup han tingut favors diversos, alguns legals, alguns no tant. Això al mateix temps, ha fet augmentar el poder econòmic de l’empresa i dels seus propietaris i directius sobre molts més treballadors etc.

Tot això explica avui el poder del Sr. Roig, un poder que podria ser una anècdota, però no o és, és fruit d’un procés col·lectiu i durador en el temps.

El senyor Roig podria haver sigut més bona persona, però no, i de fet per això es va acabar separant de la seva dona, la que va obrir la porta d’aquest poder que té avui. Però al patriarca Macià ja li va interessar mantenir com mig a l’ombra el seu ex jove. Cobra 90.000 euros l’any, no fot res, i a més és un maltractador laboral, un fet que es va anar agreujant amb la beguda. Però el que era important pel Macià pare, és que les empreses anaven bé. És cert que va arribar un dia que comença a generar masses problemes laborals, i llavors quan va tenir la oportunitat i fruit dels seus contactes amb Pujol i el seu equip, el va col·locar durant 10 anys en una empresa pública. Allà feia el mateix, cobrava 90.000 l’any, no feia res útil, maltractava als treballadors, però bé, la feina anava sortint, és clar, gràcies a tots els seus súbdits.

Això sí,  en Roig és dels que a l’estat de watsapp porta el lema “voler és poder”, és irònic que ho digui ell. En Roig cara el públic és una bellíssima persona. Parla de la importància de l’esforç, del treball ben fet, de ser eficients, i es refereix als seus súbdits com a col·laboradors i membres “del seu equip”. El govern de CIU va caure, però no el poder dels empresaris i tant altres vinculats al partit, així en Roig va tornar a una de les empreses del grup, i aquí estem.

No poder, contrapoder i democràcia

Agafant el fil de l’exemple anterior i per anar acabant, cal recordar que com hem dit, cap exercici de poder, sobretot si és intens, durable en el temps i que afecta a molts, està sense tensió i resistència. Hem vist que en algunes de les empreses dels Macià – Bach, hi han hagut protestes contra el Sr. Roig, contra el seu exercici de poder.

Sigui com sigui i ja deixant de banda l’exemple anterior, m’agradaria finalment parlar de les alternatives a les relacions de poder actuals. Són les relacions de poder inevitables entre humans? Potser aquesta és una pregunta massa ambiciosa, i caldria fer una revisió històrica, que ara no tenim espai per fer.

Potser ens podríem fer una altra pregunta, pot ser el poder democràtic ? O el poder és per naturalesa no democràtic ? Hem vist que segons la nostre definició, l’exercici de poder té elements clars de no democràcia. Quants Srs. Roig hi haurà a Catalunya? Cada empresa pública o privada és diferent, però n’estic segur que podem trobar molts exemples com l’inventat de línies anteriors. Si per democràcia entenem prendre decisions en base diàleg i consens entre persones i que la majoria guanyi, l’exercici de poder inclou clarament elements no democràtics.

Tornat a la pregunta, pot el poder ser democràtic ? Jo diria que en part sí, però no al 100 %. Posem l’exemple d’una empresa cooperativa. Qui dóna les ordres a qui? El consell de direcció de la cooperativa ha estat elegit per tots els seus membres. Els membres han acceptat que uns treballadors exerceixin un poder sobre tots (s’ha de fer tal i tal tasca) etc. Veiem doncs que hi ha poder sí, el podem identificar, però aquest poder ha passat abans per un procés de consens i diàleg entre tots els membres els quals després rebran l’exercici d’aquell poder.

Per altra banda, en aquest debat sobre si el poder pot ser democràtic o fins hi tot desaparèixer, cal potser fer la reflexió sobre la nostra vida quotidiana. Quantes hores al dia passem sota relacions de poder ? Quantes hores al dia passem en relacions horitzontals o cooperatives amb altres persones ? Segurament moltes de les nostres relacions amb familiars, parella o amics, són cooperatives, i per tant podem dir que sí, hi ha relacions de no poder, amb tot allò bo pel nostre físic i per la nostra ment.  Ara bé, moltes persones a la nostra societat, passen moltes hores essent manats per altres, això ens passa a molts durant sobretot les nostres hores de treball productiu, dins empreses capitalistes, que són la majoria.

Tots aquest debat té relació amb un debat final que voldria fer, és sobre el concepte de contrapoder. El contrapoder l’entenc com aquelles mesures o accions que determinats grups socials duen a terme per frenar i reduir el poder (individual i col·lectiu) dels que exerceixen actualment poder, arribant en alguns casos a substituir-lo, o si més no, posar en qüestió de forma clara el poder establert. Podem pensar en moviments socials, moviments veïnals, sindicats, mitjans de comunicació alternatius etc.

En resum i per acabar, les relacions de poder són relacions ben reals, que es fan sentir en cossos i ments de la majoria. Com més avall a l’escala social i econòmica, més se sent l’exercici del poder aliè, ja que en la nostra societat la posició econòmica és cabdal i central per la configuració de relacions de poder en diferents esferes de les nostres vides. El poder excessiu que reben moltes persones és un problema greu, amb conseqüències físiques i mentals a llarg termini, que poden arribar fins hi tot a notar-se en les generacions següents. El poder té diferents arestes, eines amb les quals s’exerceix, una història col·lectiva de fons, una finalitat, unes conseqüències, i també resistències. Precisament, la resistència al poder sobretot de forma col·lectiva, és important per construir el que hem anomenant contrapoder. El contrapoder ha d’ajudar a la construcció de societats més democràtiques, és a dir, on més gent durant més hores cada dia, visqui relacions basades en cooperació, diàleg i solidaritat.